“La meva escala està escardada per una bomba.” Paquita Pujol Bil

“Aquí he viscut quasi tota la meva vida, encara que vaig néixer al c/ Santa Clara, durant la Guerra la Barceloneta va ser fortament bombardejada, era perillós estar aquí, la CNT ens va allotjar a mi i a ma mare a Horta, en acabat la Guerra vam tornar a casa, l’edifici està escardat per una bomba”, de soltera treballava amb algunes noies del barri a una casa d’ alta costura, Santa Eulàlia, sempre que he pogut he tingut una màquina de cosir a casa, he cosit per tota la família sempre hem anat ben arregladets, en època de gana, vaig cosir per ma germana, ella era molt generosa i ens mantenia, jo a canvi li cosia el que li fes falta”

“En aquest terrat on hem prens la foto hem jugat sempre a cartes i dominó amb les veïnes, els nens jugaven, la meva neboda viu al pis de dalt, quan fa “ous rellenos hem crida”, i ens ajudem sempre, la Pilarin que sempre ha sigut la meva millor amiga des de solteres vivia davant de casa, va ser obligada a marxar perquè van amenaçar al seu marit de mort, ell era anarquista, han viscut sempre a França, però des de que Franco va morir ens visitaven sempre i dinàvem junts al menjadoret del meu quart de pis, ens hem estimat sempre molt, jo i el meu marit hem sigut molt feliços aquí, ja vivia aquí amb ma mare i mons fills van néixer aquí. Ara a baix viuen veins que no coneixo de res, van canviant, surten i entren”.